Cap a on anem?

La Vida Religiosa es presenta en el si de l’Església com un preciós mosaic, ric en la seva diversitat carismàtica. Avui, a més d’apreciar el valor de la diferència, ens comprenem com a complementaris i tendim a subratllar més allò que tenim en comú, en comptes de traçar fronteres o accentuar particularismes. En una època en què la Vida Religiosa es reconeix poc significativa, el nostre compartir congregacional d’obertura, de treball en equip, de voluntat d’estendre l’Evangeli, no hauria de ser tot plegat un signe més important que no pas les nostres petites parcel·les?
(Del document “El que és nou demana novetat”. Col·lecció CEVRE, 32. Ed. Claret. Pàgina 23)

1. Creiem que la Vida Religiosa del futur ha de compartir molt més les respostes a les exigències que el nostre món ens planteja, als problemes que el nostre món pateix, treballant més eclesialment, amb projectes més de conjunt i no de forma particular.

2. Perquè tots hem seguit la mateixa crida de Jesús –Tu, vine, segueix-me- per fer realitat la utopia del Regne.

3. Els diferents carismes no han de ser barreres que ens separin, sinó fonts de riquesa que val la pena posar en comú.

Unió de Religiosos de Catalunya - JURC