II TROBADA NACIONAL DE RELIGIOS@S JOVES
València, 3-7 de desembre de 2005

EXPERIÈNCIES VISCUDES

Comunicació d’Àgueda Pons Marquès, salesiana i membre de la JURC

Festa, compartir, creativitat, acollida, celebrar, present, futur, bogeria, agraïment... són algunes de les paraules que em sorgeixen en recordar l’experiència viscuda a València, juntament amb altres 300 religiosos i religioses joves d’arreu d’Espanya.

Darrere de cada una d’aquestes paraules hi ha moments viscuts amb intensitat, rostres de persones amb les quals em sento en sintonia; darrere cada mot hi ha la vida de molts i moltes que vam sortir per uns dies de la nostra realitat concreta, per tal d’obrir horitzons, per tal de trobar-nos, simplement trobar-nos; darrere cada mot hi ha...

FESTA: Tota la trobada va tenir un to festiu. Des de l’inici, ja en el moment de l’acollida, era encoratjador mirar els rostres d’alegria de les persones que s’anaven retrobant. I si així començàvem, encara millor vam acabar, ja que durant l’última nit no hi va faltar el foc d’una petita falla, ni la música i el ball. Era una festa que sorgia des de l’interior.

COMPARTIR: Compartir el que som i el que vivim va ser molt enriquidor. Hi havia diferents espais en què això era possible: durant el temps de grup, en el menjador, al pati,... Ens vam poder adonar de la gran pluralitat de realitats viscudes entorn d’un eix comú, el Crist.

CREATIVITAT: Per uns dies ens vam veure immersos en la vida d’un castell medieval, ja que el fil de la trobada partia del llibre “El cavaller de l’armadura rovellada”. No hi va faltar una ambientació acurada, amb personatges quasi de veritat. Les celebracions, els moments de motivació de la reflexió, els espais de conclusió,... tot va estar ple de música, teatre, gest, imatge i dansa. Tot ple de nous llenguatges amb grans possibilitats.

ACOLLIDA: Ens allotjàvem en diverses comunitats religioses de València de diferents congregacions, tota una experiència de gratuïtat i obertura.

CELEBRAR: Tant els moments específics de celebració litúrgica com els altres moments de convivència estigueren marcats per un to celebratiu que brollava des del més profund. Celebràrem la vida, la confiança d’un Déu que ens estima i ens ofereix cada dia una nova oportunitat, el do de l’Esperit que ens guia per camins de comunió i de trobada autèntica.

PRESENT I FUTUR: El futur es va construint en cada gest de l’avui. La trobada va ser realment un signe del present que ens obre a una nova realitat plena de crides engrescadores, que ens parla d’una vida religiosa arrelada en Déu i oberta al món, cercadora d’identitat i també de comunió.

BOGERIA: Com veieu, una bogeria!!! El lema de la trobada era “No estamos locos, sabemos lo que queremos”, però les persones que ens van fer de mirall en el nostre procés de reflexió ens van fer pensar que realment seguir el Crist ha estat, és i serà una bogeria. En el manifest final el lema ja havia canviat: “Estamos locos, sabemos lo que queremos”.

AGRAÏMENT: Gràcies a les persones que el desembre del 2003 van iniciar a Barcelona un estil de trobades participatives i experiencials. Gràcies als 300 participants de la trobada per creure que compartir és un valor important. Gràcies a tot l’equip organitzador per la seva tasca. Gràcies per haver pogut gaudir d’una experiència profunda de germanor. Ara ens resta concretar en accions el que hem descobert, celebrat i experimentat. Ara resta mantenir encesa la flama de l’Esperit que ha posat en nosaltres el desig de construir junts respectant la diferència i valorant la unitat.

Comunicació de Simón Azpíroz Iturri, germà de Sant Joan de Déu i membre de la JURC

Del 3 al 7 de desembre tingué lloc a València la II Trobada  Nacional de Religioses i Religiosos Joves d’Espanya, continuant d’aquesta manera amb tot allò viscut i somniat fa dos anys, quan, per primera vegada, uns grups de religioses i religiosos joves catalans feren realitat una il·lusió que ja es venia gestant des de feia temps: poder reunir tots els joves religiosos d’Espanya per a conèixer-nos, compartir experiències, pregar i somniar junts, proposar línies d’actuació amb vista al futur de la vida religiosa, celebrar la vida i la fe, fer festa,...

Aquest somni es féu realitat del 6 al 8 de desembre de 2003, a l’Escola Tècnica Professional del Clot, Barcelona, de la Companyia de Jesús, on ens reunírem religioses i religiosos joves dels quatre punts cardinals. Ara li ha tocat el relleu, a València.

El que vull expressar aquí és que la fraternitat és possible. Es respirava germanor, “bon rotllo”, com diuen els adolescents. Hi havia un bon ambient que feia que tots ens sentíssim germans i amics els uns dels altres. Com si el propi “jo” es perllongués en els altres, fent possible l’experiència d’una profunda comunió. Es palpaven i expressaven els anhels d’intercongregacionalitat i que la Vida Religiosa està viva.

Sota el teló de fons dels llibre de Robert Fisher “El cavaller de l’armadura rovellada” i d’una ambientació medieval, junts hem analitzat les pors, les estructures i els prejudicis que ens encadenen; junts hem pregat, hem compartit inquietuds i experiències assumint les limitacions inherents a la nostra realitat, però esperançats i confiant en el RESSUSCITAT, aquell qui és el veritable protagonista de la nostra història, aquell que, lluny de ser un “mite” del passat, continua present i actuant en les nostres vides, aquell qui essent el Senyor de la Història i de l’Univers és, també, l’amic entranyable en qui podem reposar i desfogar el nostre cor.

Viure aquesta trobada ha estat una gràcia, un kairós, en què, com al segon capítol de l’Apocalipsi, hem estat atents al que l’Esperit del Senyor diu avui a l’àngel de la Vida Religiosa. Des de la meva humilitat, m’ha semblat escoltar, a través dels tallers i moments de pregària, la crida a participar, cadascú des del seu carisma, en la construcció del Regne de Déu, a fer possible la fraternitat, a estar al costat dels pobres i necessitats, a denunciar la injustícia i a crear comunitats vives, fraternes, obertes, on es respiri aires de llibertat i festa, on puguem mirar nos a la cara, els uns als altres i somriure’ns, comunitats amb regust de “llar i taller”, marcades per la qualitat evangèlica de les relacions entre els seus membres.

L’Esperit del Senyor recorda avui a l’àngel de la Vida Religiosa que cal tornar al primer amor, estimarnos entre nosaltres i construir la unitat en la pluralitat, apostant per la sinodalitat, és a dir, per caminar junts, engrescats pel projecte de Jesús, confiant sempre en la seva paraula.

Amb el signe de trencar una armadura de paper i cartró i llegir un  manifest final, fruit de la síntesi del que s’havia treballat per grups en els tallers, es volgué manifestar la voluntat d’alliberar nos de tot allò que ens encotilla i no ens deixa ser lliures per a estimar amb radicalitat i lliurament.

En aquests dies he comprovat que, malgrat les nostres limitacions i misèries, hi ha moments en què el Regne d’amor i germanor iniciat per Jesús és possible ja en aquesta terra. És possible assolir el Regne de Déu aquí. I, si es pot, cal fer-ho. Sempre assumint la nostra realitat i confiant en Ell.

I acabo amb la lletra d’una cançó de Migueli, que ens delità amb un dels seus "marxosos" concerts: ¡Cambia la cara, cura tu herida. Esta es tu casa y tu familia, y ánimo, hermano, ánimo, hermana, vente a la VIDA !

Unió de Religiosos de Catalunya - JURC